dimecres, 27 d’octubre de 2010

ICECAT

Ei CAT's!

Volia donar a conèixer les conquestes realitzades pel CAT delegació Iceland (ICECAT).
Dons bé, han estat 3 cims.
El primer: Blahnúkur (943 m) - 28/08/10
El segon: Þverfellshorn (762 m) - 19/09/10 i 20/10/10
El tercer: Hekla (1.496 m) - 06/09/10
Tenint en compte que el cim més alt d'Islàndia té 2.110 m i que la majoria de les ascensions les vaig començar pocs metres per sobre del nivell del mar, són unes bones xifres.

El Blahnúkur (el cim blau) està situat, més o menys, al centre de l'illa, es troba a l'inici del trekking més conegut de tot Islàndia, el Laugavegur.


El Þverfellshorn, es troba en el massís de Esja a 20 km de Reykjavík. La pujada es comença des del nivell del mar


La segona ascensió al Þverfellshorn la vam fer sota la lluna plena i amb les primeres nevades


Recordeu aquest nom: Hekla. Possiblement el proper volcà que possiblement entrarà en erupció a Islàndia, després de què l'Eyjafjalljökull paralitzes el trànsit aeri a mig món durant aquesta primavera passada. Envoltant el cim hi ha una glacera coberta per cendres volcàniques, costava reconèixer on començava la glacera i acabava la roca.


Feel the CAT!

Rjúpa



dijous, 16 de setembre de 2010

COMENÇA EL CAT 2011 SENSE LA PERDIU BLANCA

S'alvira un any dur sense l'autèntic Coordinador del CAT. Se'l trobarà a faltar:

dimecres, 2 de juny de 2010

CRÒNICA DEL CARRILET (RIPOLL-GIRONA)

El CAT comença a tenir forces espines clavades i una d'elles continuarà siguent l'Aneto. El refugi ple i una allargada temporada d'esquí de muntanya amb les grans quantitats de neu van ser les raons que van fer que s'anul·les la sortida a l'Aneto. A partir d'aquí San Escaqueo va acabar de fer de les seves (doncs alguns ja havien posat el ciri al Sant amb el Pineta tira més, o estic d'examens, i els que faltaven amb un fa molt de temps que no veig els amics, les pedres em criden, necessito relax, o Aneto o res) amb carinyu i amor, jajaja.


Doncs bé, davant la desbandada uns quants vam decidir continuar units i fer un finde 100% CAT així que vam obrir el mapa de Catalunya i vam fer pluja d'idees. Finalment el resultat va ser:
RUTA EN BICI DEL CARRILET, DE RIPOLL-OLOT-GIRONA-ST FELIU DE GUIXOLS (siDiós quiere, y no quiso).

El principal problema va ser la logistica de les bicis i contant que de les 4 ciutats, només Ripoll i Girona tenen tren i els altres dos són la cosa més incomunicada del mon, doncs vam dir: Ripoll-Girona i ya veremos.











Així que dissabte a les 13:30h 5 intrèpids ciclistes pujaven al tren de St Andreu Arenal (primera pua, Sants està en obres) direcció Ripoll. Ells eren: Pier Pedales, Salamandra Rastes-Creuades, Toixò de potes rosses, Granota del nas Roig i Petit Saltamartí.









Cap a les 16:00h estàvem ja sobre la bici sortint de Ripoll després de muntar com bonament podiem les alforges, direcció Sant Joan de les Abadesses, pel carril bici de la via del ferro. Un cop a Sant Joan, el Toixó va treure un tupper ple d'espirals i els 5 ens vam abocar a buidar-lo amb fruició, però de cop el cel es va encapotar i la fura de Zeus va caure sobre Sant Joan, així que a mig dinar vam agafar les bicis i el tupper i ens vam refugiar en un petit porxo mentre els angelets més que pixar trencaven aigües o tiràven galledes. Per sort va parar aviat mentre acabàvem de dinar.






Foto: Dinant sota el porxo.
















Tocava aleshores l'ascènció de la ruta, el coll de Sentigosa ens esperava amb uns 7 Kilòmetres de pujada i amb l'ambient humit i fresc després del ruixat. Això si, creuar el prepirineu és bestial!!!






Foto: En un trós una mica pla de la pujada de 7 Km









Un cop al coll tot suats, ens vam trobar una parella encantadora que després de fer-nos una foto a l'entrada de la comarca de la Garrotxa ens va informar dels 14 Km que ens esperàvem, això si, DE BAIXADA!!!! 14Km de baixada per carretera cero transitada vol dir velocitat màxima constant i no tocar el fré fins arribar a Olot. Una delicia pels amants de la velocitat i pels que tenen una bici de la qual fiar-se'n.
Foto: al coll de Sentigosa, entre les comarques del Ripolles i la Garrotxa
Un cop a Olot vam decidir creuar Olot i dormir a les afores, doncs encara ens quedava força llum per continuar un tram més......qui sabia si potser arribariem a St Feliu...?

Foto: de baixada s'obserbava tot el Pirineu i el Prepirineu, fantàstic.

Vam creuar Olot i ens vam posar en busca i captura de raó ideal per dormir.....abançavem Kilòmetres i semblava que no ho trobariem, que si massa aprop de la carretera, que si la casa sembla en ruines, fins que vam trobar una catifa verda i gloriosa, acabada de tallar a l'entrada del oble d'en Bas, passat les Presses. Les fèmines van ser les encarregades de demanar allotjament a la casa de pagès més propera i allí vam decidir passar la nit. A l'estirar-se es notaven les pulsacions a tals llocs com les natges, els canells, etc. No hi estàvem massa acostumats en les sortides del CAT. Els dos intrèpids mascles peluts decideixen que fa una nit fantàstica per dormir al ras després dels 10+7+14+12= 43Km!!! Però la natura és salvatge, així que tot just tanquen els ulls l'atent Pier sent el soroll de la nit......la Salamandra també es desperta (els altres 3 dormen tranquilament a les tendes), és un soroll fort, d'un animal gros (segons la descripció al matí següent), millor no encenem la llum no sigui que ens ataqui, que fem Pier? Pier: A la Galia ens els mengem!!! Salamandra: A, doncs si és així ens posem a dormir a l'altra banda de les tendes i així no ens atacarà. Pier: d'acord.

Foto: l'esquena de les fèmines, ja amb poca llum, arribant al lloc on vam dormir.
I així va ser com la Salamandra i en Pier Pedales es van sentir protegits d'un senglar enhorme que ens va acompanyar durant la nostra tranquila nit.


Foto: un dels paisatges del diumenge, enmig de frondosos boscos. Quin contrast de paissatges!!!
L'endemà ens llevem d'hora (bé, d'hora per ser el CAT), eren entre les 8 i les 9h. Desmuntem campament i muntem les bicis i cap a Girona que fa baixada!!! La logística de la Salamandra i en Pier pel que fa a com muntar unes alforges és un xic arcaica i segur que ens portarà algun maldecap, però bé, és purament freestyle. Foto: Xavi i Pier en una de les parades per recollir i tornar a muntar el que els hi havia caigut de les alforges.
Foto: Al creuar un poble ens trobem amb el mercat dels trastos que ens dificulta el pas. Tot un repte!!!

Comencem a una lleugera pujada fins al coll d'en Bas i d'aquí tot avall que fa baixada. Per cert, cal remarcar que durant tota la ruta la Salamandra va anar mostrant tot el seu armari ciclista, és a dir que en cada parada es canviava o bé de samarreta o bé de pantalons....curiós.

Així que mica en mica, i Kilòmetre a Kilòmetre, amb alguna parada per fer alguna birra i olorar formatges, ens vam anar apropant a Girona. Quan semblava que ja hi erem ens vem topar amb el puto plan E, si, aquest que rebenten la carretera durant 6 mesos i després la tornen a tancar. Per sort (o no) un cartellets ens indiquen la via alternativa per no anar per carretera. Seguim els cartellets i mica en mica ens anem allunyant del carrilet.......mica en mica comença a fer més pujada fins que finalment ens trobem la PUJADA. La paraula pujada pot fer referència a moltes inclinacions però quan parlem de la PUJADA, estem parlant d'una pujada de no més de 100m de llarg i amb un pendent d'aproximadament el 80%? Doncs si, arribem al peu de la PUJADA i els intrèpids intenten fer dues pedalades per no baixar de la bici, la roda davantera s'aixeca més d'un pam del terra.........què coi!!!això és el CAT baixem i a caminar com Déu mana!!!

Foto: Toixò cansat de la PUJADA. A darrera s'hi divisa la Granoteta.

Després d'una baixada on una mica més i perdem a en Pier i a la Salamandra (es van saltar un cartell de gir a l'esquerra) vam tronar al carrilet i vam descobrir que ens havíen prés el pel a saco. Via alternativa, TU MADRE!!! Més endavant ens tornem a trobar el plan E i el cartellet de via alternativa, sudem del cartellet i continuem per carretera. Sembla que ara si ja estem molt aprop de Girona, i si!!!! La catedral s'alça ala nostra vista i cap allí ens dirigim.

Foto: sobre la bici, un hi fa de tot, fotos, rascar-se, aguantar el sac, canviar-se de samarreta.....el tema pixar l'estudiarem a la propera sortida.

Un cop a Girona, havent fet uns 50Km ens apalanquem al parc de la Devesa a dinar i fer el mandra fins que passi el tren que ens ha de portar a tots distribuits entre Girona i Barcelona.

Anem fins l'estació i allí escalem amb les bicis per pujar al tren en direcció Barcelona.

Abandonem a la Salamandra a Sils, que se'n va a la caseta.
Abandonem a la Granoteta i al petit Saltamartí a Maçanet maçanes, que se'n van a Blanes.
I el Toixò i en Pier retornen a la gran Babilon.

Una experiència fantàstica i amb gent fantàstica que algun dia repetirem i aquest cop si, arribarem fins a St Feliu de Guixols que ja tindrà tren, o ferry o el que sigui per tornar a casa.
Feel the CAT

Pier Pedales, Salamandra Rastes-creuades, Toixó de potes Rosses, Granota del nas roig i Petit Saltamartí

dimecres, 12 de maig de 2010

Vens a l'Aneto?


CAT'S,
Aneu-vos posant en forma que...
....la setmana que ve, el 22 i 23 de maig, el CAT té pensat fer el cim dels Pirineus!!!!


Estem mirant quina és la millor ruta i millor planning perquè tot surti bé....dilluns ho acabarem de concretar tot i us informarem dels detalls, material, menjar, pressupost...
Acceptem propostes dels experts!!


Per poder-ho preparar necessitem saber quanta gent s'apunta i la disponibilitat de cotxes, així que aneu responent!
També ens aniria bé saber si dilluns 24 de maig teniu festa (és la 2a pasqua i molts llocs fan festa!)... així podem fer un planning o un altre!


Fins aquí les nostres notícies,
aviat n'hi haurà més!

Esperem la vostra resposta.


Isabel, Opilió Garrell i Granoteta del nas roig.

dijous, 29 d’abril de 2010

Crònica de les DAMAS

Avui ha estat el dia de les DAMAS, i tots els cavallers que hi hem estat presents els hi hem ofert tot el protagonisme que hem pogut.






Foto1: observem com els cavallers deixen pas les DAMAS i fugen de qualsevol protagonisme






Avui el CAT ha trencat força esquemes:

- A les 8:10 estàvem tots els que ens havíem empanat que finalment hi havia sortida. (Sembla que Patito Leni i la Carme encara esperen un mail per venir). Així que hem sortit direcció la vessant negra de les muntanyes Montserratines, i arofitant l'avinentesa, hem pogut comprovar com ens fem grans i la nostra economia va "in crexendo" i no ens hem estat d'anar en dues FRAGOS que molen que lo flipas.

- Un cop les FRAGOS aparcades ja no hem calculat l'horari, però ens hem posat els budriers, bagues d'ancoratge, alguns (no tots), els dissipadors (algun que altre un xic rudimentari), els cascs de bici, guants de bici i amunt que comença a pujar.

- Tal dia com avui les DAMAS tenien la iniciativa i el comando T s'ha vist del tot desaparegut i format per 4 tios vulgaris seguint de cul a les 3 pepinos xurris que marcaven el fort i ascendent ritme.
Foto2: intentant seguir el ritme de les DAMAS

- Després de l'aproximació en ascenció per un barranquillo ens hem topat amb una paret del tot vertical amb el primer esglaó a una alçada de 1,85cm del terra. Tot s'ha de dir i malgrat les seves innumerables qualitats, les DAMAS d'avui no destaquen per la seva alçada (ans el contrari). Malgrat això, cap d'elles (i posteriorment ells) ha dubtat en fer un saltiró i penjats com uns fuets i fent força de bíceps on fire hem anat superant aquest dur començament.

- La via anava trancorreguent de forma tranquila, primer amb escales, després pedres enganxades amb ciment (altres amb celo), després cadenes i finalment l'última xemeneixa on sembla que s'havien oblidat de posar-hi els graons però que es podia anar pujant fent bíceps i deixant la pell de les mans a la linia d'assegurament.



Foto: les DAMAS a davant, en el troç més llarg, amb cadenes l'inici i esglaons en un troç un xic de desplom.

- Abans d'aquesta última xemeneia, la parada ha estat al més pur "CAT style". Amb bateig oficial inclós. Així doncs ha estat abans d'aquesta xemeneia on el director del CAT (estimada Perdiu Blanca) ha ungit amb els seus fluids a dos membres del CAT:

- OPILIÓ GARRELL



Foto: Opilió Garrell en el pas d'una cadena




- DÀINA DE TAQUES BLANQUES


Foto: Dàina a la xemeneia final

Els hi donem una gran benvinguda!!!

- Finalment després de superar (no sense algun que altre sofoco) l'última xemeneia, mirem el rellotge i per sorpresa nostre, tot justet són les12h passades. Així que parem per dinar/esmorzar o ves a saber que....mirem com uns pringadillos intenten escalar i amb la més gran de les calmes acabem el dinar/esmorzar i tornem cap als cotxes.



Foto: la xemeneia final


- Un cop als cotxes tenim diverses opcions: tornar a fer la via, anar a escalar, tornar a BCN, anar a prendre quelcom.........davant del dubte fem una guerra de neu...........però a manca de neu anem a prendre quelcom al BAR Anna del Bruc, un excelent bar d'escaladors de Montserrat (cop nosaltres!!!!).

- Y dicho y hecho, doncs sant Tornem-hi, a Barna i cada loco con su tema. Una via i un dia, interessants, tranquil i emocionant alhora........un dia per gaudir-lo.



Foto: Cara del gaudir de la Salamandra



ENS VEIEM A LA PROPERA...........BÉ, AL CIM DELS PIRINEUS!!!!






Lola (farigola), Opilió Garrell, Dàina taques blanques, Toixó de potes roses, Salamandra Rastescreuades, Perdiu Blanca i Petit Saltamartí.
PD: quan aprengui a fer servir el picassa hi penjaré totes les fotos

dimarts, 13 d’abril de 2010

Via Ferrada

Catetuuuuus!!

Ja fa setmanes que no ens veiem les cares per la muntanya, i després de l’última sortida en petit comité que van fer 4 xalats a la neu... el proper dissabte 24 d’abril, arriba el torn de la Via Ferrada!!

Amb un parell de mails, i una coordinació magnífica, ràpida, envejable... en fi! Els organitzadors ens hem posat d’acord en quina Via Ferrada farem!! Aquesta vegada assaltarem Les Dames, una via ferrada que es troba a Montserrat (així, a propet, més còmode!). Adequada per aquells que encara no han tastat l’apassionant món de les vies ferrades, i també per aquells que se’n creuen experts...! ;)

En aquesta web trobareu una descripció al detall de la via, perquè us en feu una idea! http://www.deandar.com/ferratas/via-ferrata-dames

Ens trobarem, com rarament fem, a Arc de Triomf, a les 8.00.

Material individual (a reservar, llogar, etc...):

- Arnés d'escalada
- Casc
- Dues bagues d'ancoratge
- Vuit
- Mosquetó de seguretat

Recordeu de portar l’esmorzar i el dinar!

Per fer-ho possible, necessitem saber quanta gent serem, i els cotxes dels que disposem!

Una corda, farmaciola i material comú ja ens encarreguem nosaltres de portar-ho.




Resultats de l'enquesta "Quina és l'excursionista més calenta del CAT?":

En tercera posició i amb el 13% dels vots: Gata amb Lefa.

En segona posició i amb el 27% dels vots: Granoteta de la Figa Roja.

I la més calenta de totes, en primera posició i amb el 37% dels vots...: Llúdriga del Pits Daurats. Enhorabona Llúdriga!




Feel the CAT!

Llúdriga de pèl daurat & Perdiu Blanca

dilluns, 15 de març de 2010

Crònica de l'esquiada

Ara ja es pot dir que el CAT fa esquí de muntanya,

Esquiadors: Granoteta del Nas Roig, Gata en Zel, Petit Saltamartí, Toixó de les Potes Roses, Salamandra Rastescreuades, Llop Cuaespessa, Perxerón de les Muntanyes, Daina de Taques Blanques ( sobrenom referint-se a la Marina, encara no oficial), Lolailo (o Aranya de la Marrana) i Perdiu Blanca.

Quedem dissabte 13 de març a les 7:00 h a Arc de Triomf, només falta el Toixó que pujarà dissabte a la nit. Acabem sortint gairebé a les 8:00 h. Quan estem a punt de sortir de BCN ens trobem a un conductor amb una mica de son...

La pujada es fa curta, passat Setcases investiguem el Refugi on dormirem, després d’un primer intent fallit, trobem el veritable refugi. Es troba a dos minuts de la carretera, a l’altre vora del Ter, té llar de foc, taula i bancs i és suficientment gran pels 10.

Arribem a l’aparcament de l’estació d’esquí de VallTer 2000, estem una bona estona preparant-nos, posant les pells de foca i tota la mandanga fins que a la 13:30 h comencem a pujar per les pistes d’esquí. Al cap de poc d’anar per les pistes decidim pujar per fora. Localitzem una pala de neu sense cap traça (totalment verge!), comencem l’ascensió, anem fent ziga-zagues ziga-zagues, cada vegada que fem un gir, posem en pràctica la maleïda volta Maria. Aconseguim arribar a un repicó que es troba abans del coll de la Geganta, és tard, decidim baixar. Mengem alguna barrita i una poma, traiem les pells dels esquís i comencem la baixada. Semblava que la baixada hagués de ser més senzilla que la pujada, no aconseguim fer més de 3 girs sense caure, som una colla de novatos!

Cap a les 17:15 h arribem a l’aparcament, només queden els nostres cotxes, fa molt de fred i dinem a dintre dels cotxes. No aconseguim entrar en calor i anem cap a Setcases a prendre alguna cosa calenteta. Es fan les 20:00h i marxem cap al refu.

Compartim el refugi amb una parella, aquesta nit...no podran intercanviar fluids. Han encès el foc fa una estona i el refugi ja està un xic calent. Per sopar fem una sopeta de primer, un cous-cous amb beicon, una mica de tomàquet i verduretes fetes al caliu. Mmmmm...rico rico! Tot això acompanyat d’unes cervesetes i uns vinaxus. De postres un Poleo i al sobre. Degut a la gran ingesta de líquids per sopar més d’un s’ha de llevar a mitja nit per canviar l’aigua de l’ocellet, amb una temperatura exterior d’uns -5ºC i tot ben nevat.

A les 7:00 h sona l’alarma i a les 7:45 h ens llevem, esmorzem sense fer gaire soroll, perquè encara n’hi ha dos que dormen.

Arribem a l’aparcament de les pistes i després de nosaltres arriben tres camions de l’exèrcit amb els seus soldadets les seves raquetes i les seves escopetes. Dos de nosaltres (no vull dir noms), ens “fan la chaqueta”, compren forfaits i se’n van a què una cadira voladora els/les pugi al cap de munt de les pistes per poder descendir sense haver suat ni una gota.

Sobre les 10:15h comencem a pujar, ho fem des de la part més baixa de VallTer 2000, pugem per sobre d’un riu cobert per la neu, travessem les pistes d’esquí , continuem pujant fins que arribem al coll de la Marrana a 2520 metres. Fa molt de vent, tantegem la opció de fer el Bastiments, però decidim baixar, ens traiem les pells, ens fem la foto i avall que fa baixada. La neu està més trepitjada que la d’ahir i no hi ha tant pendent. Ens trobem a els/les chaqueteros/eres, quedem d’aquí una estona al Refugi d’Ulldeter per dinar. Nosaltres comencem a dinar sense ells/es. Quan ja estem tots dinats baixem tots junts per les pistes fins als cotxes. Els/les chaqueteros/eres es queden esquiant una estona més amb un parell de pardillos/elles. Els demés marxem de les pistes sobre les 16:00h.

Una de les millors sortides del CAT!

Feel the CAT!

Perdiu Blanca

divendres, 5 de març de 2010

I esquiada del CAT

El CAT es posa els skís!
El proper cap de setmana 13 i 14 de març marxem cap a Ulldeter a provar l'skí de muntanya. La idea era el dissabte esquiar per les pistes de Vallter, amb les pells posades i per un costat de les pistes. El diumenge fer el Bastiments (2881 m) o el Pic de la Dona (2704 m). En un principi volíem dormir al refugi guardat d'Ulldeter, però al guarda no li feia gaire gràcia que només hi dormíssim. Així que anirem al Refugi de Pescadors, que es troba seguint la carretera cap a Vallter al cap de poc de sortir de Setcases. El refugi té llar de foc, taula i bancs, però no té lliteres, així que haurem de portar la istirilla.
Recomanaríem que la gent que s'animi tingui uns mínims coneixements d'skí de pista.



Quedem PUNTUALS dissabte 13 de març a les 7:00 h a Arc de Triomf (parada metro i tren).


Material individual:
- Skís, pells, botes i ganivetes. (Probablement serà el més car de la sortida).
Es pot llogar a:
Vèrtic: skí + botes + pells + ganivetes: 45
Balmat: skí + botes + pells + ganivetes: 54 € + 70 € (fiança). Per separat: Skí: 27 €. Botes: 16 €. Pells: 8 €. Ganivetes: 3 €
DOM: skí + skí + botes + pells + ganivetes: 40 €
Camprodon: skí + skí + botes + pells + ganivetes: 40 €
GrZero: Aquesta temporda no en lloguen
Travessa: No en lloguen
Si decidim llogar-ho a Camprodon hauríem d'avisar amb temps perquè potser no en tenen prous per tothom i han de buscar a altres llocs.
- Bastons d'skí
- Pantalons d'Skí
- Roba d'abric i impermeable
- Guants
- Gorro
- Ulleres d' skí
- Crema solar
- Màrfega
- Sac de dormir gruixut
- Plats o carmenyola + coberts + got
- Lot (encara que anem al Tibidabo s'ha d'agafar)

Material comú:
- Fogonet + gas!
- Cotxe
- Mapa

El menjar ja decidirem si el comprem els organitzadors o cadascú porta el seu de casa.

Penjeu posts, dient si vindreu i si podreu portar el cotxe i /o fogonet. Estigueu atents al blog!!


Feel the CAT!

Toixó de les Potes Rosses & Perdiu Blanca

diumenge, 14 de febrer de 2010

raCATada Cadí

Les previsions meteorològiques recomanaven no sortir a la muntanya durant el cap de setmana, ja que es preveia una baixada del mercuri força important. Amb aquestes previsions els 4 membres més locos del CAT (Ós Gros, Petit Saltamartí, Llop Cuaespessa i Perdiu Blanca) s'aventuren en una expedició cap a terres d'ossos polars i pingüins de l'àrtic.

A les 10:30 a.m., arribem a l'aparcament del mirador de Gresolet situat a uns 1600 metres d'alçada. No hi ha cap núvol, estem a -3ºC.

En un principi volíem pujar al Costa Cabirolera amb dos dies fent nit a la cabana de Cortils, però les baixes temperatures ens fan canviar de plans. Farem una excursió d'un dia i pujarem fins on tinguem temps.

Seguim la pista (coincideix amb el PR C-124) que surt de l'aparcament i arriba fins al Collell, ens posem les raquetes als 10 minuts de començar a caminar, fa un dia esplèndid!

Després de 4 quilòmetres arribem al Collell, arribats aquest punt comença el pendent fort. El cel comença a tapar-se.

Arribats a un punt el camí es bifurca, una opció és creuar el pas del Cabirol, però ho veiem complicat perquè és un pas estret i està ple de neu i gel, decidim seguir el PR. Comença a nevar.



Arribem al cap de munt de la Serra Pedregosa a 2450 metres. Des d’aquí es veu el Costa Cabirolera (2603 metres), el Comabona, el Pas dels Gosolans, el Pedraforca (2505 metres) i una mica més lluny la Cerdanya.



El temps es comença a complicar i ja és tard. Ens fem la foto de cim i comencem el descens, al cap d’una estona fem un mos a -4ºC, al Petit Saltamartí se li gelen les potes i no triguem en reemprendre la marxa.

Sobre les 5:00 p.m. arribem a l’aparcament. Abans de pujar al cotxe veiem una nota del Perxerón de les Muntanyes i de la seva euga, fa una estona que han passat per allà, els truquem i quedem a Saldes.


A Saldes, prenem una coca boníssima i alguna cosa calenta. Li expliquem al Perxerón com a anat el dia.


A les 21:00 p.m. ja estem a BCN.


Feel the CAT!

Perdiu Blanca

dimecres, 6 de gener de 2010


conte de nadal'09:


"Hi havia una vegada, unes nenes maques de Bcn i rodalies que es van enganxar a un grup de nanos muntanyeros, a fi de compartir excursions i aprendre de l'experiència dels tios buenos que les acompanyaven.


Tots sabem que la muntanya és escola de vida, i que de cada sortida se n'aprèn. Les nenes han passat moments de tot: un pont de la puríssima a Pineta, entre raquetes a Barrosa i esquí a Piau Engaly (deixem Robiñera per altres temps...); RaCATada per la Cerdanya, creuant el llac gelat de les Bulloses tal com si fos la mateixa Antàrtida; sortida al Barranc Forat Negre, a Guardiola de Berguedà; rematant-ho amb una excursió per la Serra de l'Albera, intentant creuar des de la Jonquera a Portbou, compartint llitera en un castell encantat...


Vaja, que n'han passat de totes aquest any, s'han divertit molt, en algun moment també han patit, però sempre han estat molt ben acompanyades i cuidades.


I ara, amb quasi ja acabades les festes de Nadal d'enguany, no volen deixar passar l'oportunitat de demanar un bon regal als Reis Mags d'Orient, perquè han treballat de valent aquesta temporada!! Han preguntat a les botigues, però els sembla que encara no fabriquen el que elles volen. No es tracta d'un Actionman, ni d'un Ken, sinó... d'una rèplica de perdiu blanca (els experts diuen que està en perill d'extinció, oi pepinho?)"



La perdiu blanca és un animalet que quasi sempre ha acompanyat a les nenes en les seves expedicions, juntament amb els altres mascles, i que sempre intenta ensenyar-les i explicar tot el que sap amb una paciència infinita! Mil gràcies!


Això és només l'inici per muntar un club de fans, eh!!