dimarts, 6 d’octubre de 2009

Massís del Canigó

El divendres 3 d'octubre la Granoteta de Nas Roig, el Toixó de Potes Roses, el Mufló dels Pirineus, el Petit Saltamartí, el Llop Cua Espesa, l'Isard Negre i la Perdiu Blanca, vam emprendre un viatge cap a la CATalunya Nord. La Mimi, molt amablement ens va obrir les portes de la casa de Vernet dels Banys, situada als peus del Canigó.

L'endemà ens llevem cap a les 7.30 h, el nostre objectiu: el cim del Canigó! Dos anys enrere el CAT ja va coronar el cim, però encara sentíem la crida de la muntanya sagrada.
Amb cotxe seguim la pista que arriba fins al refugi de Marialles (1700 m), arribats aquest punt, deixem el cotxe. Tot seguit, agafem el camí que ens ha de conduir fins el desitjat cim, deixem enrere un camí que porta fins el Pla de Guillem i el cim dels 7 homes, molt sovint aquest camí fa que gent inexperta es perdi...
Travessem un bosc d'avet i de pi negre, arribem a una zona de prats on fem un mos, abans de la parada ens creuem amb uns pantalonets roses que no ens vam poder treure del cap durant tot el dia.
El bon dia que fa ens anima a continuar, passem per la cabana d'Aragó. Portem un bon ritme, ens queda l'últim desnivell abans d'arribar a la xemeneia que dona accés al cim. Aquest tram és el més exigent, ja que hi ha un fort desnivell i el terreny és força pedregós. Passem per l'impressionant Bretxa Durier i arribem a l'inici de la xemeneia. Ens hem d'esperar una estoneta perquè allò semblen les Rambles! fins hi tot ens creuem amb un grup que baixa amb quatre gossos (pobresitoss!).Finalment arribem al cim (2784 m)!
Hi ha molta gent, la majoria ha pujat des del refugi de Cortalets. Hi ha molt bona vista, es pot veure el Costabona, el Carlit, el Puig Perich i inclús el mar!
Ens fem la foto de rigor amb l'estelada, piquem quatre coses i comencem a baixar, la baixada la fem relaxats, xerrant i cantant. Arribem als cotxes cap a les quatre de la tarda, fem uns estiraments i després mengem una mica de pa amb embotit.

El primer que fem quan arribem a Vernet són unes dutxes i ens preparem un té o una lleteta calenta. Avui juga el Barça, ens han
arribat veus que a Vilafranca hi ha un bar on el posen, gràcies a l'excel·lent francès del Carles ho preguntem i resulta que no el fan, donem una volta pel poble i anem cap a Prades, tornem ha preguntar en un bar i tampoc el fan, ens prenem una cerveseta en una terrassa. El Carles demà ha d'estar a Barcelona, té intenció de marxar avui, vol agafar un bus que surt de Perpinyà. Uns van cap a Vernet ha fer el sopar i uns altres acompanyen al Carles a Perpinyà.

Definitivament, Perpinyà és una ciutat de dementors! Només es pot treure el billet a través d'internet i no hi ha cap forma de vitajar fins a BCN. Demà ho intentarem solucionar, el Carles s'haurà de quedar una nit més amb nosaltres. Quan intentem sortir de Perpinyà, ens equivoquem de sortida i acabem al barri gitano, passem el més ràpid possible intentant no aixafar cap gitano, finalment aconseguim sortir vius de Perpinyà!

Mentrestant a Vernet fan cocinitas i preparen un cous-cous amb verduretes i pollastre, mentre esperen que arribem, aprofiten per fer una migdiadeta. Tenim molta gana i estem cansats, de seguida ens posem ha dormir.

Sóm a diumenge 5 d'octubre i avui anirem ha fer el descens de les Gorges del Llech! La Mimi no es troba gaire bé i s'ofereix per portar al Carles fins a BCN. Ens fem uns bikinis per esmorzar, recollim la casa i marxem.
Des de Villerach surt una pista que arriba a l'aparcament on es deixa el cotxe per fer el descens del Llech. Bona notícia, no trobem cap cotxe a l'aparcament. Ens preparem tot l'equip, seguim pista amunt uns 10 minuts fins a un revolt d'on surt un corriol que baixa fort fins a l'inici del barranc. Un cop allà ens acabem de preparar i a les 10:30 h comencem, és un barranc per passar-s'ho bé, hi ha molts salts, molts tobogans, algun passamà i pocs ràpels, de fet només cal fer-ne un. Passem per la llançadora (tobogan + salt), pel temut rompetibias i pel rompecodos.
Sortim del barranc amb ganes de més, però "es lu k ia". Hem estat unes tres hores dintre de l'aigua i ens ha agafat una mica de fred, això té remei, ens queden 20 minuts de forta pujada.

Per dinar busquem algun lloc a Prades, acabem dinant al McDonalds :( Després de passar comptes amb la gasolina, peatges i menjar, toquem el dos, per tornar a la Babylonia.

Per l'autopista coneixem un parell de noies belgues, però no ens acaben fent gaire cas. Deixem els capgrossos a les seves masies i cases respectives i se fini.



Feel the CAT!

Perdiu Blanca