dilluns, 21 de maig de 2012

Montseny tapat, pluja aviat!


El dia no acompanya, però el gabinet de crisi del CAT reunit a Lesseps decideix anar a esmorzar al Montseny per aprofitar el dia. El Xavi Rastes i la Laia els deixem dormint, creiem que és una p*tada fer-los venir per fer un café.
Així dons, ens reunim al bucòlic poble del Montseny la delegació Barna + Gavà (Granoteta, Gata, Ós i Perdiu) amb la delegació Maresme (Caribú). Desprès dels petons, abraçades i magreos pugem amb un sol cotxe cap a Coll Formic, abans d’arribar ens avancen (como locos!) un grup de Porches que havien decidit que la millor manera de passar aquell diumenge era sortir “a fer un passeig” per les carreteretes del Montseny.


Un cop al Coll Formic, no es veu rastre ni dels 600 marxadors temuts, ni dels 20 domingueros abraçafaroles del Tommy. Són aprox. les 10.00h, no plou, comencem a caminar direcció Matagalls!
Pel camí surt el Sol, però poc després comença a ploure, pedregar i tronar. Fem el cim (1.696m), foto i avall! Mentre baixem el llamps cauen més a prop i decidim, “per així anar més tranquils”,  apagar els mòbils i no fer d’antena amb potes. Arribem al Coll Formic 2h30’ després d’haver començat a caminar. Ens posem roba seca i montem el campament base al bar. Patates, Coca-coles®, canyes, anacardos, all-i-oli, clares, macarrons, cacaolats i entrapans ens acompanyen durant tota la tarda.


Deixem al Caribú al poble de Montseny que compri vi. De camí cap a Barcelona, ens enganxa una forta pedregada a l’alçada de Granollers. Casualment acabem passant pel mig de Granollers i recollim a la Llúdriga.



Perdiu Blanca



Feel the CAT!



dilluns, 14 de maig de 2012

Via ferrada del Gorro Frigi

Vam sortir de Barcelona 2 cotxes i una moto, el dia que el Barça jugava contra el Madrid al Camp Nou. Per fer passar els nervis previs al partit vam anar a buscar la calma i espiritualitat del Monestir de Montserrat. I de pas, pujar al Gorro Frígi per la "via ferrada".


Ens vam trobat tots a l'aparcament a les 9:30. La alineació va ser: amb el cotxe de Sant Antoni: Patito Leni, More, Salamandra Rastescreuades i Caribú de la Tundra! Amb el Cotxe de Lesseps: JoanTra, Pitroig del Freser i Mastí dels Pirineus. I amb la moto de Gràcia, el Bernat i el Toixó de Potes Roses.



Tots nou vam començar la dura aproximació per les escales dels pobres. A mig camí, després de superar més de 800 graons alguns components del grup començaven a presentar signes de fatiga, i ens vam veure obligats a fer una parada tècnica per fer un glop d'aigua i recuperar l'alè. Vam seguir camí de la estació superior del funicular de Sant Joan, al Plà de les Taràntules. Un cop allà, vam enfilar el camí cap al peu del Gorro Frígi. En total una horeta d'aproximació, que va passar ràpidament gràcies a la promesa del Bernat i del Toixó d'un esmorzar sorpresa!


Trobar el camí de l'inici de la Via Ferrada no va ser fàcil. Però al final vam acabar veient que era una forta pujada per una petita canal de sorra i arbres caiguts. Davant d'aquest gran repte que se'ns presentava vam decidir esmorzar... i l'esmorzar sorpresa eren uns donuts receta original! :)



Al final vam arribar a l'inici de la via, i ens vam equipar adequadament per començar a gaudir-la! Quatre explicacions tècniques i una repartició equilibrada dels "bons coneixedors de les vies respecte als que no ho eren" va ser l'únic que ens va caldre! Un darrera de l'altre vam anar pujant sense gaires dificultats i vam arribar tots al cim!! Les vistes que se'ns presentaven eren espectaculars, gràcies al dia HD que feia! Es veia des del mar fins a les primeres muntanyes nevades dels Pirineus. Allà a la creu vam fer les fotos de rigor i les abraçades de joia per haver aconseguit l'objectiu.





Ja de baixada vam anar a fer una mica d'escalada esportiva allà mateix, a la banda oest dels gorros. Cap a les 4 de la tarda vam decidir baixar, ja que ens havíem de preparar per anar a veure el partir. Un cop a baix vam aprofitar per veure el Monestir per dins i per demanar un bon resultat a la Moreneta, mentre escoltàvem el Virolai. De camí cap al cotxe vam comprar quatre matons, temps que li va servir al Joan per adonar-se que no tenia les claus del cotxe, i per recordar que segurament li havien caigut a dalt de tot, mentre treia la càmera per fer unes fotos a les vistes. Mentre anàvem fent plans per veure com podíem baixar a Barcelona a temps pel partir (alguns havien d'anar al Camp Nou!) la More va tenir la brillant idea d'anar a preguntar al punt d'informació. Tot i que ningú estava gaire convençut ella hi va anar corrents i en 5 minuts ens va trucar per demanar-nos la descripció del clauer. Pregunta trampa! Ja que no portava clauer. :) Un cop li va explicar que no portava clauer vam sentir els crits de la More pel telèfon: "les teniiim, les teniiiim!!".


Un cop solucionat, i encara al·lucinats per la sort que havíem tingut,vam anar cap als cotxes, petons i abraçades de comiat, i tornada cap a casa.




Mastí i Pitroig