dilluns, 17 de setembre de 2012

PIC D'ALBA (3.118 m)


Ahir la nova generació del CAT va fer el seu primer tresmil! Però anem a pams…

Amb els dos coordinadors perduts per Ses Illes, dos cotxes i set valents volien tancar el curs CATetu, per damunt dels tresmil metres.

Dissabte 15/9 el cotxe MATUTINO (VW Berlina 5*) va fer la compra per l’afamada expedició que es reuniria a al Pla de Besurta passades les 18h amb l’arribada del cotxe VESPERTINO. Estava plagat de famílies i muntanyencs amb que anaven o tornaven de l’Aneto. Però el CAT, per damunt de tot, som gourmets sel·lectes afamats de Pics exclusius I poc concorreguts.


Després de temptejar on plantaríem la tenda pels tres fredolics que no farien nit sous les étoiles, vam anar sota del porxo de la Besurta. Ens vam acomodar a les taules pícnic per fer un bon sopar. Entre nosaltres hi havia present dues personalitats importants pel CAT. Després d’un brindis en tetrabrics de vinatxo hacendado, vam recordar-nos de la Granoteta de nas roig. Malauradament, baixa d’última hora, víctima d’una abraçada pueril i letal que deixava l’expedició sense la mire i el seu apèndix Terranito. La segona personalitat que ens acompanyava en aquell sopar va ser el señor Mercadona que va farcir la taula de les millors viandes… La caravela portuguesa va aparèixer, de cop i volta, com a tema de conversa acompanyada del TOP 5 Poisonous Animals.


La Marmota ja havia anunciat que havia canviat. Tant és així, que a les cinc del matí el CAT ultimava els preparatius abans d’enfilar al Refugi de la Renclusa. Érem els primers en sortir del pàrquing ja que vèiem com ens seguien un exèrcit de frontals. Com era d’esperar, ens vam separar d’ells al pas de l’Ermita de la Virgen de las nieves. Aquella filera inacabable de cuques de llum (com diria el Cercavores Cucus Lumens) es dirigia al concorregudíssim Aneto. S’anava fent de dia mentre fèiem el segon esmorzar i donàvem la Benvinguda al senyor Llorenç.


Després d’aquesta parada el Toixó de potes roses lluitava per progressar en un caos de blocs que va ser el nostre purgatori abans d’enfilar l’aresta final del Pic d’Alba. L’Ós gros, afamat de muntanya, tenia pressa per arribar a la carena. Ens va conduir fins a ella a través d’una canal que hi desembocava en un perfecte díedre d’uns 10metres, aquest va posar a prova la temerositat i la vàlua de tan grans expedicionaris.


L’atac final van ser 30minuts en un anar i venir de fites que desconcertaven al millor dels campions en curses d’orientació. És llavors quan veiem el cim, amb un grup de cinc persones que havien pujat des de Banyos de Benasque, que gaudien de les fantàstiques vistes que ofereix el Pic d’Alba. A l’oest vam veure el Posets i la cresta del Perdiguero, que els valents de GR’12 de colònies a ruta. A l’Oest la Maladeta, l’Aneto i un nou conegut l’Aragüells presidint l’immens Ibón de Cregüeña.

Per arribar a l’última fita calia fer 15 passos vertiginosos per una afilada aresta. L’última en empassar saliva va ser el nostre Rossinyolet, abans de decidir que creuaria el darrer obstacle. Vam xerrar,  fer fotos i començar a baixar, proppassades les 12 del migdia, en un dia de sol clar i net. El descens va ser més senzill,  ja que vam encertar en seguir unes fites que conduïen per un altre lloc.




Vam fer una parada ràpida poc abans de tornar a veure el refugi en uns amplíssims meandres que recorrien l’amplada d’una pradera moooolt xula, allà vam discutir de les insolacions i les seves causes, sempre sota rigorosos arguments científics.


L’esdeveniment que mereix una menció especial és el bateig de la Somera d’alba. La nostríssima Maria Sánchez celebrava la 3a sortida amb nosaltres, de manera que va ser la protagonista mentre la ruixàvem davant mateix de la renclusa.


L’elecció a la carta després de 11h de caminar, va ser pa amb tomàquet i un assortit de formatges i fuet cortesia del ja esmentat magnat valencià. Després d’això, passàvem comptes abans de despedir-nos, encara que estiguem fora del país no oblidem d’on venim... Feel the CAT!

El Matutino va arrencar amb la fúria pròpia d’un automòbil de 200CV mentre el Vespertino baixava carregat fent trocotroco i sense pressa per la Vall de Benasc.

Trobareu més fotos al fbook de la Maria.

ENS RETROBEM A L’AGO DEL CAT.

Us esperem a la propera sortida,

Primerenca, Somera d’Alba, Toixó de les potes roses, Rossinyolet de les neus, Marmota kikiriki, Ós gros i Llop cuaspessa. Respectivament, Laura Saladrich, Maria Sánchez, Mimi, Raquel, Gràcia, Sigu i Roger.

dimarts, 4 de setembre de 2012

PICO ALBA (3.118 m)

Agendes en mà CATetuts, s’acosta la darrera sortida del curs. Tal i com vam quedar:

15 i 16 de setembre el CAT vol fer un TRESMIL!

Hem intentat establir uns criteris perquè, tothom que en tingui ganes, pugui venir. Es tracta d'un cim assequible i de poca anomenada. Volem ser originals i evitar les romerías!
Per a fer aquesta sortida, el factor meteorològic és vital i, segurament, la replantejarem si sabem, a priori, que farà un mal cap de semana.

Cal que entre tots plegats fem una mica de reflexió personal durant la preparació d’aquesta sortida. Fer un tresmil no és moco de pavo, cal estar un xic en forma i tenir molt present que en la jonada pot comprendre 9h de caminar salvant desnivells positius de 1.300m i això comporta temps i esforç. Ens ho passarem teta i potser fem cim, però suarem per aconseguir-ho. Quan major és l’esforç més intensa és la satisfacció al cim!
Amb en Sigu havíem pensat dues propostes, però la que ve a continuació ens ha semblat la més adecuada:

Pico de Alba 3.107m (asens sense parades 3h45)
COTXE fins a Pla de Besurta (1.920m)
NIT Al pla de la Besurta o pujar a dormir a l’Ermita Virgen de las Nieves (2.140m). Caldria extremar la prudència i no cridar l’atenció a 45min, ens podrien avisar els del Refu guardat.
ATAC Serien 3h des de l’ermita per un sender molt marcat. És un cim familiar i concorregut.
BAIXADA EL MATEIX DIA DE L’ATAC FINS A BCN


LOGÍSTICA I HORARIS ORIENTATIUS

Dissabte 15:
-          Sortida de Barcelona cap a les 9 del matí. Són 4h30 de cotxe en els dos casos.
-          Dinem prop de la zona d’on aparquem el cotxe, en ambientillo de muntanya.
-          Tarda, si s’escau fem l’aproximació de 45’ o 1h30’
-          Nit pàrquing o ermita, depèn de quants siguem

Diumenge 16:
-          5h30 sona el despertador del CAT
-          6h30 després d’esmorzar el CAT es posa en marxa
-          Fem cim a una hora prudent. Entre les 10 i les 11.
-          Baixada, l’intenció és dinar on s’ha dormit o més avall. 14h
-          16h ens acomiadem
-          Arribada 20-21h

MOTXILLA: 35-45L
-          Sac de dormir i aïllant
-          Bótes altes i mitjons alts i gruixuts.
-          Pals, si en tenim.
-          Polar i impermeable
-          Llanterna i cantimplora > 1L
-          Per caminar samarreta i pantalons còmodes (recomanables llargs)
-          Carmanyoles i coberts. Fogonets i càrregues necessaris (1 per cada 4-5 pax)
-          Mininecesser (cacao, crema..)
-          EL MENJAR QUE ENS REPARTIREM
Tot el que vulgueu afegir són coses prescindibles que lamentareu de carregar l’endemà.

Sembla que tot estigui dat i beneït, estem oberts a alguns canvis. Però aquesta és la fórmula que hem anat perfeccionant a mesura que hem fet muntanya i estem molt acostumats a seguir aquestes pautes.
Tenim moltes ganes que arribi el cap de setmana i faci bon temps!
Quan sapiguem quants serem explicarem el tema menjar!
Aneu entrenant i confirmeu assistència, si us plau.

Ós gros (Sigu)
Llop cuaspessa (Roger)