dimarts, 22 de desembre del 2009

Crònica de la Múnia.......o NO

Era el divendres 4 de Desembre quan 3 joves expedicionaris maresmencs van arribar al poble de Chisagües després de llogar les raquetes de neu. Aquella setmana havia nevat molt però encara no havía arribat el veritable fred.
Després de deixar el cotxe ben aparcat i fer les motxilles amb alló imprescindible per dormir, menjar i pujar el cim de la Munia, deixant sota el cotxe allò que no podien portar dels companys que arribarien més tard, van començar a caminar per la pista ja en plena nit però amb una lluna molt lluminosa, cap a la borda que es troba a mig camí de Pietramula. Arribàren allí després 1:30hores de camí , soparen i a dormir.
Cap allí les 00:00h passades arriben dos expedicionaris més, el Caribú de la Tundra i el Pinsà de l'Ibon. Els 3 maresmencs tot i tenir fred ni s'inmuten de l'arribada de tals criatures.
Cap a les 3:30h arriben els últims dos expedicionaris, el Perxeron de les Muntanyes i la Perdiu Blanca, arriben exaltats i aconsegueixen despertar a la resta, la qual cosa aprofitaren per celebrar l'aniversari del Pinsà (el qual per sort s'havia portat ell mateix el pastís), i li entreguem el regal que li havíem preparat......una xurri lleugereta de roba que havia marxat pel fred....així que com havia marxat decidim seguir dormint una llarga horeta més.

- 5:00h sona el despertador, ens llevem tots. En Perx i la Perdiu estan una mica KO, han dormit 1h però tots estem convençuts de tirar endavant.
- 6:00h arribem al fons de Pietramula, hi ha força neu, en moment tova i en moments dura, aquí perdem tota traça possible.
- 7:00h despres de pujar un troç seguint amb intuició el camí per on havíem baixat la setmana santa passada després de l'intent del Robiñera arribem a la primera esplanada amb algun que altre entrebanc o relliscada (de que perdem al Caribú a causa d'una fatal relliscada, cal dir que les passes del Petit Saltamartí no són de gran ajuda per a la resta). Aquí arriba el gran dilema: pugem per on es puja a l'estiu, que dona més volta, no hi ha traça i hi ha força pendent de costat(amb la incomoditat i perill que comporta caminar de tort) o pugem per la canal (per on havíem baixat del Robiñera i camí marcat a la temporada d'hivern). Finalment el guia decideix tirar per la canal, però uns metres més endavant ens enduem la decepció de que la canal no està del tot glaçada ni tapada, hi hauria el risc d'enfonsar-nos o ficar el peu en algun forat del que ja tenim no molt bones experiències.
- 8:00h El guia reb una dura crítica, del que s'extreu que al guia mai se l'ha de criticar, doncs la llum no era bona i la decisió de la canal era bona a l'inici, a més, ningú ho tenia prou clar com per posar-se a guiar (ni el propi guia). La neu és força tova i no es cómode obrir traça a més del perill que comporta, per tant descartem la opció de fer el cim, s'ha fet tard. Potser anem fins als llacs? Hi hem anat un munt de vegades i les vegades que hi anirem.......Alguna alternativa??? baixem fins a Pietramula i en parlem.

Arribem a Pietramula, hi ha dues clares opcions: seguir la pista o anar a escalar.

Davant d'aquest dilema optem per al recurs fàcil: començar una guerra de neu. (indescriptible, simplement va durar 1:30h....no direm res més).

11:00 arribem de nou a la borda..................però aquí comencem a descobrir el potencial caòtic que rodeja al Pinsà de l'Ibon.........ha perdut el piolet llogat a últim moment.....
Sort que és decidit i abans que ningú s'adonés, torna a pujar ell solet a buscar el Piolet ( una mica més i arriba més lluny d'on havíem arribat. Mentrestant es presencia un pique entre el Perxeron i el Petit saltamartí en un duel d'escalada per la façana de la borda.

12:30h arriba el Pinsà amb el piolet i baixem tots a dinar als cotxes.

14:00h dinem amb algun que altre cotxe pesoto.
15:00h pastís a la gasolinera de Parzan (el Pinsà el va a buscar al cotxe, doncs se l'havia deixat allí), despedim al fotògraf Caribú (el disaster Pinsà després de despedir-se va a buscar el móvil que s'ha deixat a la gasolinera).

16:00h comença l'escalada session després de passar per la borda i recollir a en Raven i a Lalola.

Tarda: escalar-sopar-migbarça-dormir

Diumenge
marxa el Llop Cuaespessa i el Pinsà a primera hora. La resta al tenir masses opcions a fer acabem per la opció fàcil: guerra de neu i ninota buenorra de neu.
Dinem
Rocódrom tancat, per tant partit de futbol sota la pluja.

I fins aquí la crónica de la puríssima, al más puro estilo CAT.
La Múnia ens seguirà esperant!!!!!

Feel the CAT

PD: algú haria d'afegir les fotos.....

dimarts, 15 de desembre del 2009

el Cat corona... el Tomàs!


Avís important:

la crònica de la sortida que s'explica a continuació pot semblar errònia, però no ho és; es tracta d'una expedició en tot regla! ;)


El passat dia 2 de desembre, aprofitant que el CATR(adical) va marxar a Pineta aquest pont de la Constitució en el seu primer intent de la Múnia (volem que pengeu ja les fotos de tios pros!), algunes CATwoman vam decidir fer una expedició paral·lela, potser menys arriscada però amb molta aventura!

Només ens van caler algunes motos, casc, i l'estómac ben buit per menjar-nos un plat combinat d'aquests amb poc oli... i unes delicioses braves del Tomàs (Iborra pel cas, però es lo mismo, allà a Sarrià!) A l'hora de la foto ja ens les haviem zampat totes! La coordi ho pot corroborar!
I, per no oblidar cap detall del nostre estil muntanyero, també n'hi van haver algunes que es van perdre... parlarem seriosament amb Alpina perquè faci un nou mapa dels carrers de Barcelona!

Perdiu, per quan la crònica de la Múnia!?
Llúdriga de pèl daurat