CRÒNICA DEL CARRILET (RIPOLL-GIRONA)

El CAT comença a tenir forces espines clavades i una d'elles continuarà siguent l'Aneto. El refugi ple i una allargada temporada d'esquí de muntanya amb les grans quantitats de neu van ser les raons que van fer que s'anul·les la sortida a l'Aneto. A partir d'aquí San Escaqueo va acabar de fer de les seves (doncs alguns ja havien posat el ciri al Sant amb el Pineta tira més, o estic d'examens, i els que faltaven amb un fa molt de temps que no veig els amics, les pedres em criden, necessito relax, o Aneto o res) amb carinyu i amor, jajaja.

Doncs bé, davant la desbandada uns quants vam decidir continuar units i fer un finde 100% CAT així que vam obrir el mapa de Catalunya i vam fer pluja d'idees. Finalment el resultat va ser:

RUTA EN BICI DEL CARRILET, DE RIPOLL-OLOT-GIRONA-ST FELIU DE GUIXOLS (siDiós quiere, y no quiso).

El principal problema va ser la logistica de les bicis i contant que de les 4 ciutats, només Ripoll i Girona tenen tren i els altres dos són la cosa més incomunicada del mon, doncs vam dir: Ripoll-Girona i ya veremos.

Així que dissabte a les 13:30h 5 intrèpids ciclistes pujaven al tren de St Andreu Arenal (primera pua, Sants està en obres) direcció Ripoll. Ells eren: Pier Pedales, Salamandra Rastes-Creuades, Toixò de potes rosses, Granota del nas Roig i Petit Saltamartí.

Cap a les 16:00h estàvem ja sobre la bici sortint de Ripoll després de muntar com bonament podiem les alforges, direcció Sant Joan de les Abadesses, pel carril bici de la via del ferro. Un cop a Sant Joan, el Toixó va treure un tupper ple d'espirals i els 5 ens vam abocar a buidar-lo amb fruició, però de cop el cel es va encapotar i la fura de Zeus va caure sobre Sant Joan, així que a mig dinar vam agafar les bicis i el tupper i ens vam refugiar en un petit porxo mentre els angelets més que pixar trencaven aigües o tiràven galledes. Per sort va parar aviat mentre acabàvem de dinar.

Foto: Dinant sota el porxo.

Tocava aleshores l'ascènció de la ruta, el coll de Sentigosa ens esperava amb uns 7 Kilòmetres de pujada i amb l'ambient humit i fresc després del ruixat. Això si, creuar el prepirineu és bestial!!!

Foto: En un trós una mica pla de la pujada de 7 Km

Un cop al coll tot suats, ens vam trobar una parella encantadora que després de fer-nos una foto a l'entrada de la comarca de la Garrotxa ens va informar dels 14 Km que ens esperàvem, això si, DE BAIXADA!!!! 14Km de baixada per carretera cero transitada vol dir velocitat màxima constant i no tocar el fré fins arribar a Olot. Una delicia pels amants de la velocitat i pels que tenen una bici de la qual fiar-se'n.

Foto: al coll de Sentigosa, entre les comarques del Ripolles i la Garrotxa

Un cop a Olot vam decidir creuar Olot i dormir a les afores, doncs encara ens quedava força llum per continuar un tram més......qui sabia si potser arribariem a St Feliu...?

Foto: de baixada s'obserbava tot el Pirineu i el Prepirineu, fantàstic.

Vam creuar Olot i ens vam posar en busca i captura de raó ideal per dormir.....abançavem Kilòmetres i semblava que no ho trobariem, que si massa aprop de la carretera, que si la casa sembla en ruines, fins que vam trobar una catifa verda i gloriosa, acabada de tallar a l'entrada del oble d'en Bas, passat les Presses. Les fèmines van ser les encarregades de demanar allotjament a la casa de pagès més propera i allí vam decidir passar la nit. A l'estirar-se es notaven les pulsacions a tals llocs com les natges, els canells, etc. No hi estàvem massa acostumats en les sortides del CAT. Els dos intrèpids mascles peluts decideixen que fa una nit fantàstica per dormir al ras després dels 10+7+14+12= 43Km!!! Però la natura és salvatge, així que tot just tanquen els ulls l'atent Pier sent el soroll de la nit......la Salamandra també es desperta (els altres 3 dormen tranquilament a les tendes), és un soroll fort, d'un animal gros (segons la descripció al matí següent), millor no encenem la llum no sigui que ens ataqui, que fem Pier? Pier: A la Galia ens els mengem!!! Salamandra: A, doncs si és així ens posem a dormir a l'altra banda de les tendes i així no ens atacarà. Pier: d'acord.

Foto: l'esquena de les fèmines, ja amb poca llum, arribant al lloc on vam dormir.

I així va ser com la Salamandra i en Pier Pedales es van sentir protegits d'un senglar enhorme que ens va acompanyar durant la nostra tranquila nit.

Foto: un dels paisatges del diumenge, enmig de frondosos boscos. Quin contrast de paissatges!!!

L'endemà ens llevem d'hora (bé, d'hora per ser el CAT), eren entre les 8 i les 9h. Desmuntem campament i muntem les bicis i cap a Girona que fa baixada!!! La logística de la Salamandra i en Pier pel que fa a com muntar unes alforges és un xic arcaica i segur que ens portarà algun maldecap, però bé, és purament freestyle. Foto: Xavi i Pier en una de les parades per recollir i tornar a muntar el que els hi havia caigut de les alforges.

Foto: Al creuar un poble ens trobem amb el mercat dels trastos que ens dificulta el pas. Tot un repte!!!

Comencem a una lleugera pujada fins al coll d'en Bas i d'aquí tot avall que fa baixada. Per cert, cal remarcar que durant tota la ruta la Salamandra va anar mostrant tot el seu armari ciclista, és a dir que en cada parada es canviava o bé de samarreta o bé de pantalons....curiós.

Així que mica en mica, i Kilòmetre a Kilòmetre, amb alguna parada per fer alguna birra i olorar formatges, ens vam anar apropant a Girona. Quan semblava que ja hi erem ens vem topar amb el puto plan E, si, aquest que rebenten la carretera durant 6 mesos i després la tornen a tancar. Per sort (o no) un cartellets ens indiquen la via alternativa per no anar per carretera. Seguim els cartellets i mica en mica ens anem allunyant del carrilet.......mica en mica comença a fer més pujada fins que finalment ens trobem la PUJADA. La paraula pujada pot fer referència a moltes inclinacions però quan parlem de la PUJADA, estem parlant d'una pujada de no més de 100m de llarg i amb un pendent d'aproximadament el 80%? Doncs si, arribem al peu de la PUJADA i els intrèpids intenten fer dues pedalades per no baixar de la bici, la roda davantera s'aixeca més d'un pam del terra.........què coi!!!això és el CAT baixem i a caminar com Déu mana!!!

Foto: Toixò cansat de la PUJADA. A darrera s'hi divisa la Granoteta.

Després d'una baixada on una mica més i perdem a en Pier i a la Salamandra (es van saltar un cartell de gir a l'esquerra) vam tronar al carrilet i vam descobrir que ens havíen prés el pel a saco. Via alternativa, TU MADRE!!! Més endavant ens tornem a trobar el plan E i el cartellet de via alternativa, sudem del cartellet i continuem per carretera. Sembla que ara si ja estem molt aprop de Girona, i si!!!! La catedral s'alça ala nostra vista i cap allí ens dirigim.

Foto: sobre la bici, un hi fa de tot, fotos, rascar-se, aguantar el sac, canviar-se de samarreta.....el tema pixar l'estudiarem a la propera sortida.

Un cop a Girona, havent fet uns 50Km ens apalanquem al parc de la Devesa a dinar i fer el mandra fins que passi el tren que ens ha de portar a tots distribuits entre Girona i Barcelona.

Anem fins l'estació i allí escalem amb les bicis per pujar al tren en direcció Barcelona.

Abandonem a la Salamandra a Sils, que se'n va a la caseta.

Abandonem a la Granoteta i al petit Saltamartí a Maçanet maçanes, que se'n van a Blanes.

I el Toixò i en Pier retornen a la gran Babilon.

Una experiència fantàstica i amb gent fantàstica que algun dia repetirem i aquest cop si, arribarem fins a St Feliu de Guixols que ja tindrà tren, o ferry o el que sigui per tornar a casa.

Feel the CAT

Pier Pedales, Salamandra Rastes-creuades, Toixó de potes Rosses, Granota del nas roig i Petit Saltamartí