Crònica de l'esquiada

Ara ja es pot dir que el CAT fa esquí de muntanya,

Esquiadors: Granoteta del Nas Roig, Gata en Zel, Petit Saltamartí, Toixó de les Potes Roses, Salamandra Rastescreuades, Llop Cuaespessa, Perxerón de les Muntanyes, Daina de Taques Blanques ( sobrenom referint-se a la Marina, encara no oficial), Lolailo (o Aranya de la Marrana) i Perdiu Blanca.

Quedem dissabte 13 de març a les 7:00 h a Arc de Triomf, només falta el Toixó que pujarà dissabte a la nit. Acabem sortint gairebé a les 8:00 h. Quan estem a punt de sortir de BCN ens trobem a un conductor amb una mica de son...

La pujada es fa curta, passat Setcases investiguem el Refugi on dormirem, després d’un primer intent fallit, trobem el veritable refugi. Es troba a dos minuts de la carretera, a l’altre vora del Ter, té llar de foc, taula i bancs i és suficientment gran pels 10.

Arribem a l’aparcament de l’estació d’esquí de VallTer 2000, estem una bona estona preparant-nos, posant les pells de foca i tota la mandanga fins que a la 13:30 h comencem a pujar per les pistes d’esquí. Al cap de poc d’anar per les pistes decidim pujar per fora. Localitzem una pala de neu sense cap traça (totalment verge!), comencem l’ascensió, anem fent ziga-zagues ziga-zagues, cada vegada que fem un gir, posem en pràctica la maleïda volta Maria. Aconseguim arribar a un repicó que es troba abans del coll de la Geganta, és tard, decidim baixar. Mengem alguna barrita i una poma, traiem les pells dels esquís i comencem la baixada. Semblava que la baixada hagués de ser més senzilla que la pujada, no aconseguim fer més de 3 girs sense caure, som una colla de novatos!

Cap a les 17:15 h arribem a l’aparcament, només queden els nostres cotxes, fa molt de fred i dinem a dintre dels cotxes. No aconseguim entrar en calor i anem cap a Setcases a prendre alguna cosa calenteta. Es fan les 20:00h i marxem cap al refu.

Compartim el refugi amb una parella, aquesta nit...no podran intercanviar fluids. Han encès el foc fa una estona i el refugi ja està un xic calent. Per sopar fem una sopeta de primer, un cous-cous amb beicon, una mica de tomàquet i verduretes fetes al caliu. Mmmmm...rico rico! Tot això acompanyat d’unes cervesetes i uns vinaxus. De postres un Poleo i al sobre. Degut a la gran ingesta de líquids per sopar més d’un s’ha de llevar a mitja nit per canviar l’aigua de l’ocellet, amb una temperatura exterior d’uns -5ºC i tot ben nevat.

A les 7:00 h sona l’alarma i a les 7:45 h ens llevem, esmorzem sense fer gaire soroll, perquè encara n’hi ha dos que dormen.

Arribem a l’aparcament de les pistes i després de nosaltres arriben tres camions de l’exèrcit amb els seus soldadets les seves raquetes i les seves escopetes. Dos de nosaltres (no vull dir noms), ens “fan la chaqueta”, compren forfaits i se’n van a què una cadira voladora els/les pugi al cap de munt de les pistes per poder descendir sense haver suat ni una gota.

Sobre les 10:15h comencem a pujar, ho fem des de la part més baixa de VallTer 2000, pugem per sobre d’un riu cobert per la neu, travessem les pistes d’esquí , continuem pujant fins que arribem al coll de la Marrana a 2520 metres. Fa molt de vent, tantegem la opció de fer el Bastiments, però decidim baixar, ens traiem les pells, ens fem la foto i avall que fa baixada. La neu està més trepitjada que la d’ahir i no hi ha tant pendent. Ens trobem a els/les chaqueteros/eres, quedem d’aquí una estona al Refugi d’Ulldeter per dinar. Nosaltres comencem a dinar sense ells/es. Quan ja estem tots dinats baixem tots junts per les pistes fins als cotxes. Els/les chaqueteros/eres es queden esquiant una estona més amb un parell de pardillos/elles. Els demés marxem de les pistes sobre les 16:00h.

Una de les millors sortides del CAT!

Feel the CAT!

Perdiu Blanca