dijous, 29 d’abril de 2010

Crònica de les DAMAS

Avui ha estat el dia de les DAMAS, i tots els cavallers que hi hem estat presents els hi hem ofert tot el protagonisme que hem pogut.






Foto1: observem com els cavallers deixen pas les DAMAS i fugen de qualsevol protagonisme






Avui el CAT ha trencat força esquemes:

- A les 8:10 estàvem tots els que ens havíem empanat que finalment hi havia sortida. (Sembla que Patito Leni i la Carme encara esperen un mail per venir). Així que hem sortit direcció la vessant negra de les muntanyes Montserratines, i arofitant l'avinentesa, hem pogut comprovar com ens fem grans i la nostra economia va "in crexendo" i no ens hem estat d'anar en dues FRAGOS que molen que lo flipas.

- Un cop les FRAGOS aparcades ja no hem calculat l'horari, però ens hem posat els budriers, bagues d'ancoratge, alguns (no tots), els dissipadors (algun que altre un xic rudimentari), els cascs de bici, guants de bici i amunt que comença a pujar.

- Tal dia com avui les DAMAS tenien la iniciativa i el comando T s'ha vist del tot desaparegut i format per 4 tios vulgaris seguint de cul a les 3 pepinos xurris que marcaven el fort i ascendent ritme.
Foto2: intentant seguir el ritme de les DAMAS

- Després de l'aproximació en ascenció per un barranquillo ens hem topat amb una paret del tot vertical amb el primer esglaó a una alçada de 1,85cm del terra. Tot s'ha de dir i malgrat les seves innumerables qualitats, les DAMAS d'avui no destaquen per la seva alçada (ans el contrari). Malgrat això, cap d'elles (i posteriorment ells) ha dubtat en fer un saltiró i penjats com uns fuets i fent força de bíceps on fire hem anat superant aquest dur començament.

- La via anava trancorreguent de forma tranquila, primer amb escales, després pedres enganxades amb ciment (altres amb celo), després cadenes i finalment l'última xemeneixa on sembla que s'havien oblidat de posar-hi els graons però que es podia anar pujant fent bíceps i deixant la pell de les mans a la linia d'assegurament.



Foto: les DAMAS a davant, en el troç més llarg, amb cadenes l'inici i esglaons en un troç un xic de desplom.

- Abans d'aquesta última xemeneia, la parada ha estat al més pur "CAT style". Amb bateig oficial inclós. Així doncs ha estat abans d'aquesta xemeneia on el director del CAT (estimada Perdiu Blanca) ha ungit amb els seus fluids a dos membres del CAT:

- OPILIÓ GARRELL



Foto: Opilió Garrell en el pas d'una cadena




- DÀINA DE TAQUES BLANQUES


Foto: Dàina a la xemeneia final

Els hi donem una gran benvinguda!!!

- Finalment després de superar (no sense algun que altre sofoco) l'última xemeneia, mirem el rellotge i per sorpresa nostre, tot justet són les12h passades. Així que parem per dinar/esmorzar o ves a saber que....mirem com uns pringadillos intenten escalar i amb la més gran de les calmes acabem el dinar/esmorzar i tornem cap als cotxes.



Foto: la xemeneia final


- Un cop als cotxes tenim diverses opcions: tornar a fer la via, anar a escalar, tornar a BCN, anar a prendre quelcom.........davant del dubte fem una guerra de neu...........però a manca de neu anem a prendre quelcom al BAR Anna del Bruc, un excelent bar d'escaladors de Montserrat (cop nosaltres!!!!).

- Y dicho y hecho, doncs sant Tornem-hi, a Barna i cada loco con su tema. Una via i un dia, interessants, tranquil i emocionant alhora........un dia per gaudir-lo.



Foto: Cara del gaudir de la Salamandra



ENS VEIEM A LA PROPERA...........BÉ, AL CIM DELS PIRINEUS!!!!






Lola (farigola), Opilió Garrell, Dàina taques blanques, Toixó de potes roses, Salamandra Rastescreuades, Perdiu Blanca i Petit Saltamartí.
PD: quan aprengui a fer servir el picassa hi penjaré totes les fotos

6 comentaris:

  1. és facilísmo pujar fotos al Picasa, jo vull veure més!!
    em flipa veure'us penjats per allà dalt!
    molt guay la crònica, ole pepinho organizator!!

    ResponElimina
  2. Kina crònica més ben feta, s'asembla a les k escric jo, buajaja!

    Molt bé Petit Saltamartí, veig k ja vas agafant els rols de coordinador...

    Avui mateix penjaré les poques fotos que vaig fer.

    ResponElimina
  3. Molt bé, Saltamartinet! Quina crònica més xaxi que has fet! Com es nota el poder dels invertebrats i artròpodes.

    ResponElimina
  4. I creieu q jo podria fer-la?? xDD
    Deu meu... soc cambrer no Musculman! a més la meva esquena esta un xic contracturada, tot i q treballo molt a compressió, no tant a tracció! :D
    tot i aixi, sembla que sigui molt wapo! i per sort us va fer un bon dia i aguantar b! :D

    ResponElimina
  5. eiii quina cronica mes shula! mu vai pasar mol bé encara que sens va fe runa mica curt...

    Aveure quan pengeu les fotos que falten :p

    salut!

    ResponElimina
  6. eiii tinc ganes de veure les fotos!! paseulas plis!!

    un petonas!

    ResponElimina