El 2011 va començar amb una anul·lació de la sortida però no per això s'augurava un any dolent. La tendència ha canviat i el passat dissabte 12 de Febrer el CAT va aconseguir coronar el cim del TAGA (2039m).
De l'intrèpida expedició va estar composada per 2 cotxes que provenien del Barcelonès-Garraf i un cotxe del Maresme lliure i tropical. La puntualitat del CAT es va veure inicialment pertorbada i contra tot pronòstic ens vam trobar puntualment (vora les 9.30-10.00h) tots junts al bar Gusi, bar de muntanyistes amb tant de renom com en Kilian Jornet que adorna les seves parets.
El tema horaris no està massa ben contemplat en aquesta crònica però cap allà les 11h, ara si, al més pur estil CAT vam aparcar els cotxes al costat de l'ermita de Sta Magdalena (Pardines). Allí ens vam disfressar d'excursionistes i després d'intercanviar unes paraules amb uns excursionistes que es van enriure de que anèssim amb raquetes però que després ells van necessitar el crampons vam començar a enfilar.
El dia era magnífic, podíem anar en màniga curta i la pujada era suau i animada, fins al moment sense massa neu, però si unes bones plaques de gel que feien patir a la família Sanchez que no havien tret els pals de la motxilla per no semblar viejos......ho van acabar fent...
Després d'una primera arreplegada i una discussió aferrissada sobre la roba interior sexy (nois, heu de portar boxers, però no aquells que tant apreten, noies.....el culotte, allà on va triomfa.......la majoria per descomptat havíem optat per l'opció d'eslips i calces normals...), ens vam posar de la forma més desordenada possible les raquetes i vam tirar cap al cim.
Vora les 15h, el primer grup del CAT va assolir el cim del TAGA, i vora les 15:30h el comando T va decidir afegir-s'hi (s'ha de destacar que aquest cop el comando T, va ser T en tota la seva esplendor). Un cop al cim primer vam estar fent un mos i contemplant el fantàstic entorn (un xic pobre de neu) i posteriorment vam fer les fotos de rigor. A més aquest cop al cim del TAGA vam demostrar que el CAT està format per excel·lents monitors i no ens vam poder estar de ballar la nova coreografia del futur videoclip de colònies (esperem que no passi la censura).
La baixada va ser entretinguda i seguint les traces del típic tio que sembla que sap on va, que posteriorment va perdut a saco i que finalment de casualitat acaba arribant a una cruïlla del camí inicial després de saltar unes balles i de no tenir ni idea de com ha arribat de nou fins allà, però fa aquell sospir de ufffff...no m'he perdut (nosaltres seguíem les seves traces, NO teníem la mateixa sensació, per descomptat). Per descomptat que el comando T va anar al seu ritme......bé, era el rite XT (és a dir extraT).
Finalment vam arribar als cotxes i ens vam fotre un jalar com el que fa temps que no es veia al CAT. Hi havia carn arrebossada per para 2 trens (de fet si en voleu, a casa en Pablo encara queda un tupper sencer), guacamole, quesse (o com s'escrigui!!!), bikinis a la Sigu, saltxitxes, arrós antigravitatori i un postre fantàstic format per lionesses, a part d'alguna cosa més per fer baixar.
Un cop amb la panxa plena i amb més energia, vam procedir al primer bateig en nom de la Perdiu Blanca. La Isa va ser batejada amb el nom de PITROIG DEL FRESER i tots els membres li vam donar la benvinguda.
Ara si, finalment ens vam tornar a encabir en els cotxes (fent redistribucions d'aquelles: “jo ara haig d'anar a la reunió de comuns””y yo tambien”) i vam tornar cap a les Babylons respectives.
Aquest tast de neu ha estat genial per poder iniciar la següent sortida a la neu amb més ganes. Molt pròximament la SKIADA del CAT.
En veiem.
FEEL THE CAT
Cercavores Grimpador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada