dilluns, 14 de novembre de 2011

LA DESCOBERTA DELS NOUS BARRANCS

L'última proesa del CAT va ser fer per primer cop dos barrancs totalment desconeguts.


Tot va començar el cap de setmana 29-30 d'Octubre. Augurava un bon pont ja que el CAT tenia reptes, però finalment una rajada general va acabar amb la idea incial d'empalmar els 4 dies de pont.

Tot i això, un grup de 3 irreductibles i capquadrats van decidir seguir amb el plan inicial: KAYAK+BARRANCS!!!


Dissabte al matí els maresmencs Llop Cuaespessa i el Cercavores Grimpador van recollir al Cargol barceloní i van enfilar directes cap al poble de Ponts, base central de la internacionalment coneguda kayakista i fondista (en esquí) Laia Aubert. La Laia ja havia deixat instruccions per a que els 3 intrèpids es llancessin de cap a la bassa del club Mig-Segre i practiquessin els SKIMO's pertinents. L'experiència va ser fantàstica, tornar a notar com perds l'orientació m'entre cap per avall intentes no ofegar-te, val la pena...i l'encostipat posterior també, i més si vas de Cargol novatillo i els altres dos no fan més que putejar-te i fer-te volcar per apendre, oi?


Cap al migdia, van aparèixer per la contrada les irreductibles Granoteta del nas Roig i el Toixò de potes rosses, elles tenien clar el seu objectiu: RELAX+BARRANCs.

Dit i fet, després de retrobar-nos amb la Laia a casa seva i fer la compra, un bon dinar amb base de bolets, licor de Hachís (o algu semblant) i una partida de los Colonos per passar una tarda fantàstica!!! Interrumpuda per l'aparició esperadíssima i fantàstica del Talp Trencarroques i la Gata Anzel.

I per acabar d'arrodonir com de fantàstica va ser la tarda, una visita del Perxeron de les Muntanyes amb la seva Euga Lola, Barça+birres+Sopar+Castanyada de Ponts+veure com la Laia li fot d'òsties a tot Déu per saludar+una birrilla+dormir (els Gibert més cómodes que la resta!).


L'endemà ens llevem ben d'hora (per ser el CAT és clar!!!), i cap a les 9 sortíem de casa la Laia i ens despediem d'ella que no ens podia acompanyar, i enfilem tot directe cap al primer barranc. El BARRANC DE L'AUBAGA NEGRA, situat gairebé just al coll de Boixols, abans d'arribar al Boixols poble i no s'ha de confondre amb el barranc germà gran, anteriorment fet i més conegut el Barranc de Boixols. Vam deixar els cotxes a l'arribada del barranc i després del contorsionisme dels neoprens, vam empendre el repte de baixar el primer barranc no explorat del CAT, això si, amb la nova corda batejada com la MAMBA (les cordes sempre tenen nom de serp!). Finalment un barranc ràpid i sencill però que ens ho va permetre tot: desgrimpar fàcil+desgrimpar difícil+ràpel+salt+caminar+nedar+ràpel més llarg+pose de sirenita, un luxe de barranc, ideal per a iniciar-nos i totalment recomanable.



Després d'això no en vam tenir prou, i seguint amb el planning proposat vam decidir no perdre el temps i anar a fer el Barranc DE PERLES o DE SANT PONÇ, això si, la Gata Anzel i el Cercavores es van passejar per Coll de Nargó amb neopré per buscar aliment i energia per aguantar el segon.


Vam arribar a PERLES on estava ple de buenorros escalant i el Toixò no va aguantar la temptació de fer nous amics...els altres, ben decidits......bé de fet no massa, el primer ràpel requeria tota la llargada de la MAMBA i s'havia de fer en simple per recuperar corda, aquí el Cercavores va poder demostrar les seves habilitats amb la corda, i malgrat no tenir tant d'estil com la millor època de la Perdiu Blanca, ho va fer prou bé. El Barranc de PERLES va resultar molt acollidor, era estret i divertit malgrat no tenia cap salt, però tenia un últim ràpel verdaderament agradable i digne de sortir com a exemple ideal de ràpel cómode. A més, durant el descens els mascles es van atrevir a anar muntant un rera l'altre els ràpels i vam batre un rècord espectacular de baixada ràpida (que sapigueu que la MAMBA té la capacitat de desdoblar-se en una corda de 20m i una de 30m, fantàstica!!!). La tornada al cotxe va ser un xic més dura però vam arribar a dalt orgullosos de la nostra proesa.


I amb aquest orgull vam enfilar cap als nostres pobles, parant això si a tornar els neoprens a Ponts i fer un bon entrepà.


En resum: Dos barrancs fantàstics, ideals per iniciar-se, sencills i divertits alhora.


I dimarts, molt resumidament, vam anar a escalar!!! Voliem anar a Montserrat, però la pluja va espatllar el plan inicial. Finalment el microclima tropical del Maresme va acollir de molt bon grat la nostra intenció: El Mastí dels Pirineus, amb la seva nova corda, la BOA, dues amigues seves (d'aquestes rotllo Niflors), la Granoteta, el Talp i el Cercavores, vam acabar passant el dimarts a Cèllecs, envoltats de bosc mediterrani i d'un fantàstic granit del Maresme que requereix una escalada de pura adherència!!! Com va dir el Mastí, un bateig perfecte per la BOA!!!


Moltes gràcies a tots: Granoteta del Nas Roig, Toixó de potes Rosses, Gata Anzel, Cargol, Talp Trencaroques, Llop Cuaespessa, Mastí dels Pirineus, Cercavores Grimpador i sobretot, sobretot, gràcies Laia, sense tu no hagués estat possible!!!


Fins la propera.

FEEL THE CAT

1 comentari: