dimarts, 26 de novembre de 2013



CRÒNICA DEL CAT @ PEDRAFORCA


Iniciem la temporada del CAT 2013 - 2014 amb novetats tristes, però de la millor manera possible. Per una banda, l’anada del Carles cap a Àfrica; i, per una altra, la Perdiu Blanca emprenia el vol cap als EUA. En aquesta situació, era moment per a que el Llop Cuaespesa i el Cercavores Grimpador agafessin el control del CAT i es posessin a organitzar el curs entrant. 


Un cop feta la primera distribució de caps de setmana, el Patito Leni i l’Adrià Dachs van ser els responsables de la primera sortida a un dels cims més mítics de Catalunya. El cim més peculiar del territori català, que naix dels peus de dos petites i maques poblacions, Gòsol i Saldes, a prop de Berga (ciutat amb la distinció de “festes declarades d'interès turístic o patrimoni de la humanitat”, gràcies a La Patum: goo.gl/yU5IIF).
Els més experts analitzen les botes mentre l'Alba es corda les seves.

Després de llevar-nos a quarts de 7 i emprendre el camí cap a la C-16/E-9 direcció Manresa/Berga, arribem al súper poblat pàrking als peus del Pedraforca. El cotxe de la gent jove estem en l’obligació de reconèixer que va arribar 35 minuts tard al punt de trobada, fet que va donar avantatge al grup dels dinos per a que poguessin acabar de lligar-se les bombones d’oxigen i perfilessin el testament. 

Panoràmica des del pàrquing superior.

A les 9:58am (no és broma, tinc una app de l'exèrcit americà que ho corrobora) el CAT feia via cap a la primera excursió de la nova temporada.

Els dinos tanquen grup. Foto en un revolt amb pendent molt pronunciada.


A les 10:03am vam arribar al Refugi Lluís Estasen (goo.gl/yU5IIF), on alguns dels integrants van decidir treure’s la primera capa de roba, ja que la calor començava a notar-se, sobretot en els punts sense ombra, tot i estar a la segona setmana de novembre. Els qui anàvem equipats amb material del Decathlon vam haver de seguir amb el que portàvem posat per tal de no perdre cap membre per congelació.

Refugi Lluís Estasen.

Després de caminar 30 minuts molt agradables entremig d’arbres, vam arribar ja als 2000 metres d’altitud on la flora començava a ser més escassa. De fet, a la llunyania distingíem clarament el pollegó (no sabem encara el perquè d’aquesta paraula...) superior. Després d’una última ascensió amb una pendent molt pronunciada ja érem al coll on, a part de trobar-nos més gent que un 24 de desembre a la Fira de Santa Llúcia, ens desviàvem per enllaçar amb la part final de la travessia, plena de roques gegants que per més freaks ens feia pensar constantment que érem Frodo o Légolas caminant pel Pas de Caradhras (goo.gl/0GSTpR). Des d’aquí comencem a canviar el xip i, en comptes de caminar, l’excursió passa a un constant pujar/escalar/grimpar que ens fa arribar lentament al cim. De tota la troupe de dominguerus, on ens incloem, que pujàvem cap al cim ens vèiem obligats a destacar un grup d’amics que s’havien envalentit a fer-lo vestits tal i com Abercrombie&Fitch els havien portat al món. Un d’ells anava amb sabates de vestir, com si anés a una discoteca. Cadascú és lliure d’anar com vulgui, però si més no als ulls de la gent que estem acostumats a un altre rotllo estètic quan parlem de muntanya va ser una estampa curiosa. Vam arribar al cim, com era d’esperar, el "grup avançat" format pels joves i els dinos en bona forma física. La resta, entre reanimació i reanimació cardíaca amb el desfibril·lador que portava el Bernat (donem les gràcies a Adhara i els cursos de DEA) van poder arribar al cim en un estat quasi vegetatiu, però estable. Sobretot, contents d’haver assolit un nou cim. Fem pública la felicitació al Joan Travé que després d’haver intentat aquest cim més vegades que Falete aprimar-se, ja pots dir que és teu!

Fotografia de grup al pollegó superior del Pedraforca.

Eren les 13h20 a dalt el cim (fins aleshores portàvem 3 hores i 20 minuts). Vam estar-hi “només” uns 30 minuts sense parar de fer-nos fotos de grup, individuals, en parelles i tots els ritus haguts i per haver de CJT. Érem tanta gent al cim que ens va costar distingir el vertader punt on se’l indicava. A tocar hi havia un dels pastors alemanys més macos que hom hagi pogut presenciar mai. Passats els 30 minuts, un cop ja iniciàvem el descens, l’expert guia de muntanya Llop Cuaespesa ens va animar a convertir la primera sortida del CAT en èpica, assolint el segon i darrer cim del dia, el Calderer. Potser va ser poc el temps que els menys experts vam invertir a pensar-ne, però el cert és que sense més temps que per acomiadar-nos, els 8 valents (més endavant sabríem que en realitat érem els 8 insensats, folls, esbojarrats i sense idea de saber on ens ficàvem) vam seguir l’ascensió d’uns 30 minuts, tant d’anada com de tornada, fins a retornar al camí que els nostres companys havien emprès muntanya avall. 

Paret de "cagalera" a prop del cim del Calderer.

Tot i que segurament cap dels poc-experimentats-en-muntanya ens imaginàvem que anava a ser una grimpada més important que totes les anteriors, l’experiència final va ser acollonant. Adrenalina pura. Aquí teniu un parell de fotografies de les dues parets més pronunciades, on hi vam dedicar part del nostre temps per evitar ensurts. Al cim del Calderer vam poder intercambiar quatre crits amb els qui van decidir fer via cap avall, quan ja encaraven la tartera.

Tartera del Pedraforca.


Com a final d’etapa, ben entrades les 15h del migdia, ens esperava una esplendorosa tartera digna de ser considerada de les més majestuoses del panorama prepirinenc. Tot i que podríem dir que estrenàvem una ruta alternativa de la tartera (es veu que un conjunt de “matxaques” es van dedicar a senyalitzar unes zetes paral·leles a la ja molt erosionada tartera), vam decidir baixar pel dret i practicar l’esquí fora pistes. Segons el rellotge comprat a les oficines de la NASA del Llop Cuaespesa, vam baixar a una velocitat d’uns 20 i pocs metres per minut. Res comparable als 100m/min que van assolir el Cercavores Grimpador i ell fa uns anys a una altra tartera, en una sortida del GR-CAT. La llàstima de tot plegat és que els organitzadors del Mundial de Natació – Barcelona 2013 ja havien marxat de la ciutat comtal, tot i que ens han fet arribar les seves puntuacions en l'improvisat campionat de salt de trampolí: En tercer lloc  hi trobem la Guineu Fredolica. Digne com ningú no parava de caure i aixecar-se amb una elegància espectacular. Pim-pam. Del terra al cel en pocs segons. Una crack. En segon lloc, medalla de plata, comptem amb la presència del pivot dels Lluïsos de Gràcia, el Girafa Pirenaica. Amb menys estil que la Guineu Fredolica, va tenir dos temptatives durant la primera part de la tartera que li van fer agafar confiança. I quan ja quasi la acabàvem no va poder aguantar més i va reunir-se amb la terra, la pachamama, la qual tot ho posseeix. Zasca! Alguns van patir en veure-li la cara, ja que el seu genoll va estar a punt de dir adéu tota la temporada. Tot va quedar en una petita rascada, "no preocuparse!". En darrer lloc, i com dirien a l’APM?: “I, per fi, en el número 1!” Qui menys que un dels protagonistes de la jornada per endur-se aquest premi abans de l’operació? Felicitats, Joan, ets el guanyador del I Concurs de Caigudes a la Tartera del Pedraforca. Quan la persona accidentada es planteja si la seva parella ha de conduir el cotxe de tornada per culpa la caiguda, vol dir que la caiguda ha estat molt bèstia...

Trams preciosos de l'excursió: paret a l'esquerre i barranc a la dreta.

Finalment, cap a quarts de cinc de la tarda i separats en dos grups, tots vam retrobar-nos al mateix refugi d’on vam sortir feia unes hores. Això sí, cada grup amb les seves noves amistats com a record. Diuen les males llengües que un ‘patito’ va aconseguir el facebook d’una noia molt maca... És cert? Ha donat els seus fruits? Compartir és viure?



Dinos.

La primera sortida del CAT va acabar prenent una cerveseta i un cacaolat ben calent a un bar molt autèntic del petit, però maco, poble de Saldes. 

Darrers raigs de llum acomiaden la visita del CAT al Pedraforca.

3 comentaris:

  1. Felicitats excursionistes!!!!

    PD: he canviat els noms de DNI pels del CAT... ;P

    ResponElimina
  2. Caldria mencionar qui van ser els guanyadors del renyidissim concurs de carmanyoles...

    ResponElimina
  3. Bona crònica!!! Hahaha!! Al más mínimo detalle!!

    ResponElimina