dijous, 26 de novembre de 2009

Serra de l'Albera

Aquesta crònica és una de les més complicades que he escrit mai, aquests dies a l’Albera ens n’han passat de tots colors,

Els aventurers sóm: Salamandra RastesCreuades, Gata en Zel, Granoteta del Nas Roig, Patito Leni, Marmota Espalda Plateá, Llúdriga de Pèl Daurat, Carme i Perdiu Blanca.

L’aventura comença divendres a la nit quan arribem al Refugi-

Castell de La Jonquera, abans havíem deixat a Portbou un dels cotxes i mentrestant havíem conegut a la policia municipal (la doble de la Laia Aubert) que portava un carregament requisat de marihuana i també havíem intimat amb la Guàrdia Civil en un parell de controls “rutinaris” de carretera. És molt tard i demà ens espera un dia duro duro.

Ens llevem a les 7, el Sol comença a sortir, ho recollim tot, ens repartim els quilos i quilos de menjar que portem, deixem la clau del Refu a la poli i comencem a caminar tot seguint el GR-11. Hi ha molta boira i no es veu ni un pijo, al cap d’una hora de caminar arribem a l’ermita de Santa Llúcia, mengem alguna cosa per recuperar forces i continuem.

Arribats a un punt, deixem de pujar i agafem una pista, ens trobem amb un ramat de vaques autòctones de l’Albera, continuem per la pista quan de sobte la Carme veu una cosa molt estranya enmig del bosc, ens hi apropem hi descobrim un avió que es va estavellar al 1986 quan estava apagant un incendi, ens fem unes fotos i amb la calma continuem el camí (encara ens queden moltes hores i comencem a assumir que haurem de caminar de nit). Passegem pel mig del bosc de tardor i arribem a una ermita – masia – castell que es diu Requesens, fem una paradeta, ens trobem amb més vaques i continuem el GR-11, arribats a Mirapols (una masia en runes), el camí es fa més estret i costerut. Al final de la pujada arribem al Coll de la dona morta, allà dinem i descansem. Hem de prendre una decisió, o seguir el GR-11 fins al refu lliure de Banyuls (que fa una volta del mil) o arribar a la carena fronterera i seguir-la fins al refu (que era el pla inicial, però no sabem com estarà el camí). Decidim anar per la carena, sortim del coll 2 hores abans que es pongui el Sol.

Quant arribem a la carena, el vent és molt fort, hi ha molta boira i el Sol ja s’ha pos. Seguim la carena fins al Puig de Pradets (1.157 m), arribats a aquest punt trobem unes roques al mig de la carena, la cosa es complica, fem reunió d’avaluació de la situació, la muntanya sempre té les de vèncer, decidim baixar i desfer camí, no podrem arribar a dormir al refu de Banyuls i ja ens podem anar oblidant del bany a Portbou...ens proposem arribar a un refu lliure que hi ha abans de Requesens. El cansament, la tensió i la foscor fan que seguir el camí sigui molt complicat, perdem molt de temps, però de mica en mica anem baixant. De baixada ens ataquen un exercit de salamandres i en Xavi les saluda.

Cap a les 11 de la nit visualitzem el refu, està envoltat d’espelmes i se senten veus, no sabem que ens trobarem, podria ser que estiguin fent un ritus satànic o podria ser que hagin condicionat el refu com a nidito de amor. Re d’això, ens trobem als tocats per la tramuntana, 6 personatges que havien anat a passar el cap de setmana allà, portaven molt de menjar, molt d’alcohol i molta ganja. Ens vam fer un fideus xinos i uns frankfurts amb el fogonet, estàvem petaos, ens vam encabir al refu com vam poder (uns al terra i uns altres aixafats entre els tocats) i a fer nones.

Ens llevem sobre les 8 de la matina, després d’una nit on vam poder gaudir d’un espectacular concert de roncs ofert pels tocats per la tramuntana. Esmorzem, recollim, ens despedim del Rubio,

el Krusty i el Xino i agafem una pista que ens condueix fins al poble de Cantallops, passant per un dolmen datat al IV mil·leni a.C.

Un cop a Cantallops, hem d’aconseguir que algú porti als conductors fins La Jonquera per poder pillar els cotxes, preguntem a tot el poble, fins i tot a en Genís, però no hi ha manera, finalment trobem a un caçador d’El Pertús que ens porta. Mentrestant els altres 6 CATetus van cap a la sortida del poble, la Carme fa dit i ensenya una mica de cuixa, la tàctica funciona, un bomber, fora de servei pilla a les noies i les deixa a Figueres, el Gràcia i el Xavi també aconsegueixen arribar a Figueres. Després d’un senyor bany a Portbou, l’Edu i la Perdiu anem a recollir la resta a

Figueres. Un cop a Figueres l’Edu aconsegueix el mòbil de la Laura amb mètodes una mica bruscos i marxem.

Dinem en una àrea de servei i sobre les 6 tothom ja està a casa.




Feel the CAT!

Perdiu Blanca

4 comentaris:

  1. Perdiu,
    has oblidat de comentar les 30.000 hectàres que es van cremar en l'incendi que hi va haver, on es va estimbar l'avioneta que vam trobar-nos... el gracieta encara no s'ho creu vale...!!

    i tampoc no podem passar per alt el comentari de "queden 7 hores"...

    jo vaig tornar a casa amb l'esquena més contracturada que mai casi, però ja tinc ganes de més!

    que gaudiu de la Múnia, radicals!


    Llúdriga de Pèl daurat! ;)

    ResponElimina
  2. Tens raó, llúdriga, em va faltar explicar la conversió d'hectàrees a metres quadrats i a quilometres quadrats passant per litres.

    El GRCAT se'n va a la Múnia!

    Perdiu Blanca

    ResponElimina
  3. ieeeeee ta to curraooooo Perdiuuuu!!!!
    va ser durillo pero va molar un munt i tenim mil histories molonguis a explicar =)
    jo tb tinc fotos....pero no tinc ni idea de fer lo del picassa k va fer la Pey...

    ResponElimina