Ahir la nova generació del CAT va fer el seu
primer tresmil! Però anem a pams…
Amb els dos coordinadors perduts per Ses
Illes, dos cotxes i set valents volien tancar el curs CATetu, per damunt dels
tresmil metres.
Dissabte 15/9 el cotxe MATUTINO (VW Berlina 5*)
va fer la compra per l’afamada expedició que es reuniria a al Pla de Besurta
passades les 18h amb l’arribada del cotxe VESPERTINO. Estava plagat de famílies
i muntanyencs amb que anaven o tornaven de l’Aneto. Però el CAT, per damunt de
tot, som gourmets sel·lectes afamats de Pics exclusius I poc concorreguts.
Després de temptejar on plantaríem la tenda
pels tres fredolics que no farien nit sous
les étoiles, vam anar sota del porxo de la Besurta. Ens vam acomodar a les
taules pícnic per fer un bon sopar. Entre nosaltres hi havia present dues personalitats
importants pel CAT. Després d’un brindis en tetrabrics de vinatxo hacendado, vam
recordar-nos de la Granoteta de nas roig. Malauradament, baixa d’última hora,
víctima d’una abraçada pueril i letal que deixava l’expedició sense la mire i
el seu apèndix Terranito. La segona personalitat que ens acompanyava en aquell
sopar va ser el señor Mercadona que va farcir la taula de les millors viandes…
La caravela portuguesa va aparèixer, de cop i volta, com a tema de conversa
acompanyada del TOP 5 Poisonous Animals.
La Marmota ja havia anunciat que havia
canviat. Tant és així, que a les cinc del matí el CAT ultimava els preparatius
abans d’enfilar al Refugi de la Renclusa. Érem els primers en sortir del
pàrquing ja que vèiem com ens seguien un exèrcit de frontals. Com era d’esperar,
ens vam separar d’ells al pas de l’Ermita de la Virgen de las nieves. Aquella
filera inacabable de cuques de llum (com diria el Cercavores Cucus Lumens) es dirigia al
concorregudíssim Aneto. S’anava fent de dia mentre fèiem el segon esmorzar i
donàvem la Benvinguda al senyor Llorenç.
Després d’aquesta parada el Toixó de potes
roses lluitava per progressar en un caos de blocs que va ser el nostre purgatori
abans d’enfilar l’aresta final del Pic d’Alba. L’Ós gros, afamat de muntanya,
tenia pressa per arribar a la carena. Ens va conduir fins a ella a través d’una
canal que hi desembocava en un perfecte díedre d’uns 10metres, aquest va posar
a prova la temerositat i la vàlua de tan grans expedicionaris.
L’atac final van ser 30minuts en un anar i
venir de fites que desconcertaven al millor dels campions en curses d’orientació.
És llavors quan veiem el cim, amb un grup de cinc persones que havien pujat des
de Banyos de Benasque, que gaudien de les fantàstiques vistes que ofereix el
Pic d’Alba. A l’oest vam veure el Posets i la cresta del Perdiguero, que els
valents de GR’12 de colònies a ruta. A l’Oest la Maladeta, l’Aneto i un nou
conegut l’Aragüells presidint l’immens Ibón de Cregüeña.
Per arribar a l’última fita calia fer 15
passos vertiginosos per una afilada aresta. L’última en empassar saliva va
ser el nostre Rossinyolet, abans de decidir que creuaria el darrer obstacle.
Vam xerrar, fer fotos i començar a baixar,
proppassades les 12 del migdia, en un dia de sol clar i net. El descens va ser
més senzill, ja que vam encertar en
seguir unes fites que conduïen per un altre lloc.
Vam fer una parada ràpida poc abans de tornar
a veure el refugi en uns amplíssims meandres que recorrien l’amplada d’una
pradera moooolt xula, allà vam discutir de les insolacions i les seves causes,
sempre sota rigorosos arguments científics.
L’esdeveniment que mereix una menció especial
és el bateig de la Somera d’alba. La nostríssima Maria Sánchez celebrava la 3a
sortida amb nosaltres, de manera que va ser la protagonista mentre la ruixàvem
davant mateix de la renclusa.
L’elecció a la carta després de 11h de
caminar, va ser pa amb tomàquet i un assortit de formatges i fuet cortesia del
ja esmentat magnat valencià. Després d’això, passàvem comptes abans de
despedir-nos, encara que estiguem fora del país no oblidem d’on venim... Feel
the CAT!
El Matutino va arrencar amb la fúria pròpia d’un
automòbil de 200CV mentre el Vespertino baixava carregat fent trocotroco i
sense pressa per la Vall de Benasc.
Trobareu més fotos al fbook de la Maria.
ENS RETROBEM A L’AGO DEL CAT.
Us esperem a la propera sortida,
Primerenca, Somera d’Alba, Toixó de les potes
roses, Rossinyolet de les neus, Marmota kikiriki, Ós gros i Llop cuaspessa.
Respectivament, Laura Saladrich, Maria Sánchez, Mimi, Raquel, Gràcia, Sigu i
Roger.
